A partir de 1991 hi hagué una etapa creativa de la comissió promotora, que representava uns primers centres compromesos, en la qual es debaté el perfil de la CCEPC i es gestionaren els estatuts (aprovats el 1993). Fou el moment de constatar les expectatives que posaven tots plegats en el projecte: intercanvis, difusió de les publicacions, coordinació d’esforços, assessoraments... Després calgué donar nos a conèixer a la resta de centres d’estudis, a les administracions, a les universitats, a la societat... En les successives assemblees, es va difondre el projecte i va créixer ràpidament el nombre d'adherits, tiris a uns cinquanta centres. Vàrem tenir l'oportunitat d’organitzar un primer congrés, a Lleida (novembre de 1994), les actes del qual s’han anat editant. Es fixaren les dues seus: I'Institut d'Estudis llerdencs, a Lleida, i I'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, a Barcelona, on s’han dipositat i es poden consultar les publicacions del centre adherits; es va posar en marxa una mínima infraestructura, amb la secretaria tècnica i el butlletí, i es començà a treballar en la confecció d’un Llibre Blanc dels Centres d'Estudis. Es va establir estreta col·laboració amb els Plecs d'Història Local (L'Avenc) i amb el Servei de Documentació d’història Local (Universitat: Autònoma), amb qui férem un pla per crear la Col•lecció de Bibliografies Comarcals. Era el moment de posar en marxa les iniciatives i d’aconseguir credibilitat; la consolidació, la cohesió i la major presencia de la Coordinadora ha anat arribant després. Tanmateix, malgrat la importància del moviment de centres d’estudis i la solidesa de la coordinació, algunes administracions no han donat l’atenció i el suport que es mereix.